Les escoles maten la creativitat

El dia 9 d'Octubre a la classe de Comunicació oral, escrita i digital, varem parlar sobre les diferencies de què és llenguatge i què és llengua. Cadascú de nosaltres va portar les respostes basant-nos en un text Jesús Tusón del llibre "Lingüística" concretament el capítol 3 què és titula "El lenguaje y las lenguas". Aquest text el vam comentar a classe i desprès li vam entregar a la Rosa cadascú el seu resum.

Després va passar unes diapositives per explicar les diferents competències comunicatives.

Finalment vam finalitzar la classe mirant un vídeo que jo trobo molt interessant, és una conferència que va fer Ken Robinson, on exposava les idees que el duien a pensar que les escoles maten la creativitat. És un vídeo que dona molt per reflexionar ja que si pensem ens adonem que l'afirmació és totalment certa, a les escoles s'ensenya seguint un patró no és deixa espai per a la imaginació ni la creació de ningú, quants casos sabem de gent que diu no m'agrada la música perquè a l'escola me la van fer aburrir i no en sabia. Sense anar més lluny jo mateixa he odiat tota la meva vida la plàstica i jo crec què és degut al fet que mai man ensenyat simplement seguíem el patró, aquest m'estic adonant de que la plàstica no es seguir un patró si no que la raó està en que cadascú utilitzi la seva pròpia imaginació. Aquest fet passa per alt a moltes escoles i això fa que matin la creativitat dels alumnes.
Una fragment del text que m'ha cridat molt l'atenció és :


"Los niños se arriesgan, hacen el intento. No tienen miedo de estar equivocados. pero para cuando sean adultos la mayoría de los niños han perdido esa capacidad. Han cogido miedo a equivocarse."

Crec què és la frase que més explica el títol i la que fa una síntesi del que intenta explicar Ken Robinson durant el discurs. A mes de pensar en aquest fet també vam poder observar que Ken Robinson és un gran comunicador ja que entretén al públic amb bromes intel·ligents, a la vegada que s'expressa de manera clara i concisa, vocalitza a la perfecció i manté una posició propera al públic.

A la sessió del dia 13 d'Octubre, sessió de petit grup la Rosa ens va ensenyar diferents models de descripció per així agafa idees per el treball Qui ets tu?. Personalment la descripció que m'agrada més és la de Miquel Martí i Pol Si parlo dels teus ulls ja amb aquesta poesia relaciono un fet passat de la meva vida que em va marcar molt.

SI PARLO DELS TEUS ULLS

Si parlo dels teus ulls em fan ressò
cadiretes de boga i un ponent de coloms.
Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.

Si parlo dels teus llavis em fan ressò
profundíssimes coves i ritmes de peresa.
Els teus llavis, tan pròxims com la nit.

Si parlo dels teus cabells em fan ressò
platges desconegudes i quietuds d'església.
Els teus cabells, com l'escuma del vent.

Si parlo de les teves mans em fan ressò
melicotons suavíssims i olor de roba antiga.
Les teves mans, tan lleus com un sospir.

Si parlo del teu cos,
del teu cos que he estimat,
només em fa ressò la meva veu,
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
que he seguit lentament a través del teu cos
tan càlid com la llum,
tan dens com el silenci.

A TIC estem aprenent a fer esquemes a través del ordinador, personalment com ja he comentat a altres entrades crec que aquesta assignatura ens està ajudant molt a desenvolupar el nostre treball universitari i crec que serà també una gran ajuda per al dia que siguem mestres.