Què tienes debajo del sombrero?

¿Què tienes debajo del sombrero? És un documental que tracta la vida de Judy Scott, una dona de 62 anys, sord-muda i amb síndrome de Down que acaba sent una gran artista reconeguda arreu del món.

Al film la seva germana Joyce ens narra la història d’aquesta artista, ens explica que van néixer bessones per sorpresa, ja que la seva mare només esperava un. Des de ben petita la Judy era diferent però evitaven dir-ho, al cap dels anys la van internar en una institució psiquiàtrica durant 36 anys. Moment en que la Joyce decideix recuperar la tutela de la seva germana i tornar-la a casa. A partir d’aquest moment les dues germanes viuen juntes i es veuen els vincles típics dels bessons, la Joyce l’acull amb la seva família però ben aviat veuen que no la poden deixar sola a casa així que la porten al “Creative Growth Center” de Califòrnia. Allí la Judy comença a experimentar amb diferents materials i fa diferents escultures que esdevenen veritables obres d’art, d’aquesta manera agafa una fama mundial.

La pel·lícula es una reflexió sobre com la gent que pateix segons quina malaltia s’aïlla del món i només és pot comunicar amb aquest a través de l’art. Al film mostren també altres persones amb malalties mentals greus però que també fan grans obres d’art.

Personalment és una pel·lícula que m’ha impactat moltissím, no havia sentit mai parlar d’ella i al principi de la pel·lícula em va sobtar la presentació i que anés de una persona amb síndrome de Down però poc a poc vaig anar veient l’evolució de l’historia i em vaig adonar de com es deu sentir aquesta gent que no es pot comunicar amb els altres. També em vaig adonar del gran potencial artístic que tenen algunes persones, ja que fan grans obres d’art sense haver après ni estudiat mai art, simplement els hi surt de dins.

També he de dir que crec que aquesta pel·lícula s’hauria d’ ensenyar més ja que a part de mostrar la història en concret ens ajuda a reflexionar sobre el món actual i sobre aquelles persones que per desgracia no estan del tot sanes.

Dimecres 28/10/2009 - Educació Física

Avui la classe d'educació física començava a les 10! així que a les 10 en punt em començat la classe. En primer lloc el Marc ens ha explicat tot lo referent a l'excursió a Cerdanyola al "NaturPark" a continuació ens ha explicat les Capacitats Condicionals ( resistència, força, velocitat i flexibilitat) a continuació em passat a les pistes de tennis i em començat les dinàmiques.

Les dinàmiques han anat orientades a treballar les capacitats condicionals i ser conscients que no es treballen específicament ja que com hem comprovat nosaltres mateixos és treballen juntament amb altres capacitats.

Per activar-nos em jugat al joc del Rei, ja el sabíem amb anterioritat com es jugava i això a facilitat l'inici de la sessió. El joc del Rei consisteix en fer diferents grups amb els alumnes i que tots es posin en fila i avancin fent el que fa el primer de la filera.

A continuació ja per acabar d'activar-nos em jugat al mític Tocar i Parar, però el Marc anat introduint diverses premisses, primer que per salvar els que estaven pillats s'havia de passar per sota, desprès que els que volien salvar algú tenien que pujar a braços d'aquest i finalment que quan estaves pillat t'havies de posar a terra perquè et poguessin salvar ja que havien de saltar per damunt teu com si fossis un poltre.

Ja per entrar a plena matèria em fet dos activitats: relleus i el cicle de la vida.

Els relleus, consisteixen en fer diverses curses, els alumnes estàn en grup. Nosaltres em començat fent per una cursa normal, anava un tornava li tocava la má l'altre aquest sortia i aixì succesivament. A continuació el Marc a posa't la premissa del "cotxe de bombers" consistia en que el primer duia un pal anava a l'altra banda tocava i tornava a buscar el segon lllavors corrien els dos, aixì succesivament fins a 6. La següent premissa a sigut el cuc coix, tot el grup agafats del peu fent una fila havíem d'anar fins la xarxa, tocar-la i tornar, fent així que treballéssim la força de les extremitats inferiors, l'equilibri i la resistència.
Els relleus ens han ensenyat a que tots treballàvem resistència i força amb una alta intensitat sense adonar-nos ja que estàvem motivats per guanyar i per no fallar-li a la resta dels companys.

El Cicle de la Vida, és un joc bastant complicat que amb els nenes s'hauria de fer amb colors en comptes d'animals ja que per a ells pot arribar a ser complex. Però nosaltres l'hem fet de la seüent manera: Ens hem dividit amb grups de set persones, un grup eren les persones, l'altra els cucs, l'altre les guineus i finalment els ocells. El joc consistia en que les persones s'havien de intentar menjar a les guineus, les guineus als ocells, els ocells als cucs i aquests a les persones. Un cop pillaves (menjaves) al contrincant te'l enduies a casa teva, es podien salvar quan algú de la seva propia especie venia i els hi tocava la mà. El joc s'acabava quan una especie estava aniquilada, acabant així el cicle de la vida.

Per tornar a la calma em jugat al joc de la Bomba, també conegut com el Rellotge.
Al finalitzar el Marc ens ha explicat els objectius de cada joc i em anat cap a dalt per a fer la sessió de petit grup, consistia en acabar el treball final d'Ed.Física.

Reflexionant sobre tot el que portem de curs d'Ed.Física m'adono que he aprés moltissím ja que ara miro els jocs des de una altra perspectiva abans només era jugar per divertiment ara m'adono de la importància del joc en l'etapa infantil, ja que els ajuda a creixer i a formar-se motriument.

Qui ets tu?

Qui ets tu?

Tu ets aquella noia riallera, divertida, dolça però amb el caràcter ferm com una muntanya. Ets una persona de casa, ets un gran exemple de lleidatana.

Tu ets l'alegria de la universitat, ja que si un matí arribem a classe i et trobem sabem que riurem molt i que ens despertarem al moment.

Tu ets aquella persona que sempre està disposada a ajudar als demès, no et fas pregar amb un simple m'ajudes, m'acompanyes.. tu ja ets allí!

Tu ets la noia de la residencia de monges, tema que sempre ens treus per fer-nos riure i per explicar les mil i una anecdòtes que et passen alí.

Tu ets aquella noia divina vestint, amb classe i ja per arrodonir-ho tota la roba de marca, ja que tu ets així simple però a la vegada amb classe.

Tu ets aquella noia de la mirada fosca i brillant, una mirada que parla molt de tu de la teva sinceritat i de la teva alegría, ja que quan penses o dius alguna cosa divertida els ulls s'et il.luminen.

Tu ets aquella noia valenta que va decidir marxar de casa per a poder arribar al objectiu que desitjaves : Ser mestra.

Tu estic segura que acabaràs tenint un gran lloc a la meva vida, ja que de moment edificat ja el tens només falta omplir-lo de més rialles, més records, més bromes... i mil coses més que espero viure al teu costat!

Finalment, si de tu haguessin de fer una recepta crec que seria:

30% GLAMOUR
20% FELICITAT
15% BON ROLLO
5% ORGANITZACIÓ
10% RIALLES
20% TERRES DE LLEIDA

100% AUTÈNTICA - 100% SILVIA

Les escoles maten la creativitat

El dia 9 d'Octubre a la classe de Comunicació oral, escrita i digital, varem parlar sobre les diferencies de què és llenguatge i què és llengua. Cadascú de nosaltres va portar les respostes basant-nos en un text Jesús Tusón del llibre "Lingüística" concretament el capítol 3 què és titula "El lenguaje y las lenguas". Aquest text el vam comentar a classe i desprès li vam entregar a la Rosa cadascú el seu resum.

Després va passar unes diapositives per explicar les diferents competències comunicatives.

Finalment vam finalitzar la classe mirant un vídeo que jo trobo molt interessant, és una conferència que va fer Ken Robinson, on exposava les idees que el duien a pensar que les escoles maten la creativitat. És un vídeo que dona molt per reflexionar ja que si pensem ens adonem que l'afirmació és totalment certa, a les escoles s'ensenya seguint un patró no és deixa espai per a la imaginació ni la creació de ningú, quants casos sabem de gent que diu no m'agrada la música perquè a l'escola me la van fer aburrir i no en sabia. Sense anar més lluny jo mateixa he odiat tota la meva vida la plàstica i jo crec què és degut al fet que mai man ensenyat simplement seguíem el patró, aquest m'estic adonant de que la plàstica no es seguir un patró si no que la raó està en que cadascú utilitzi la seva pròpia imaginació. Aquest fet passa per alt a moltes escoles i això fa que matin la creativitat dels alumnes.
Una fragment del text que m'ha cridat molt l'atenció és :


"Los niños se arriesgan, hacen el intento. No tienen miedo de estar equivocados. pero para cuando sean adultos la mayoría de los niños han perdido esa capacidad. Han cogido miedo a equivocarse."

Crec què és la frase que més explica el títol i la que fa una síntesi del que intenta explicar Ken Robinson durant el discurs. A mes de pensar en aquest fet també vam poder observar que Ken Robinson és un gran comunicador ja que entretén al públic amb bromes intel·ligents, a la vegada que s'expressa de manera clara i concisa, vocalitza a la perfecció i manté una posició propera al públic.

A la sessió del dia 13 d'Octubre, sessió de petit grup la Rosa ens va ensenyar diferents models de descripció per així agafa idees per el treball Qui ets tu?. Personalment la descripció que m'agrada més és la de Miquel Martí i Pol Si parlo dels teus ulls ja amb aquesta poesia relaciono un fet passat de la meva vida que em va marcar molt.

SI PARLO DELS TEUS ULLS

Si parlo dels teus ulls em fan ressò
cadiretes de boga i un ponent de coloms.
Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.

Si parlo dels teus llavis em fan ressò
profundíssimes coves i ritmes de peresa.
Els teus llavis, tan pròxims com la nit.

Si parlo dels teus cabells em fan ressò
platges desconegudes i quietuds d'església.
Els teus cabells, com l'escuma del vent.

Si parlo de les teves mans em fan ressò
melicotons suavíssims i olor de roba antiga.
Les teves mans, tan lleus com un sospir.

Si parlo del teu cos,
del teu cos que he estimat,
només em fa ressò la meva veu,
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
que he seguit lentament a través del teu cos
tan càlid com la llum,
tan dens com el silenci.

A TIC estem aprenent a fer esquemes a través del ordinador, personalment com ja he comentat a altres entrades crec que aquesta assignatura ens està ajudant molt a desenvolupar el nostre treball universitari i crec que serà també una gran ajuda per al dia que siguem mestres.

Aprenem cada dia més!

Doncs això es el que jo penso, en un principi em vaig posar a la carrera de magisteri simplement perquè m'agradaven els nens,si he de ser sincera ho veia una carrera més aviat fàcil però ara un cop començada m'adono que no es així què és una carrera molt dinàmica i amb la qual s'aprèn molt. Coses infantils com els jocs que en un principi semblen fàcils ens adonem que darrere cada joc hi ha una idea que el/la mestre/a persegueix i que aquest joc ajudara a l'infant a créixer, desenvolupar-se a al vegada que els hi ensenyem a ser millor persones.
També em van sobtar en un principi las classes del Jorge Coderch ja que en un principi pensava informàtica serà adaptada però no ha sigut així el Jorge ens ha ensenyat una altra manera de veure l'Internet una nova manera de viure'l.Personalment espero treure-li molt bon profit.

Això es tota la meva inspiració d'avui! Un altre dia més! :)


Sigueu feliços!! ;)

Patri

Sense internet

Dons això el fet de no tenir Internet m'ha fet estar tota la setmana sense actualitzar el bloc! Així que avui faré un resum de tota la setmana passada.

Dimarts 29

Varem fer la primera classe de petit grup amb la rosa soler, en primer lloc a la pissarra vam fer una llista de les persones que creiem que eren Bones Comunicadores.
Van sortir un munt de noms, jo vaig triar Espartac Paran, abans presentava el programa Bocamoll i ara Divendres el programa de TV3 de les tardes
A continuació adjunto les imatges de la pissarra.


Desprès ens vam dividir en grups de 5 persones i cada grup tenia una lectura diferent la nostra va ser "Una imatge val més que mil paraules" de J.Tuson però el títol del llibres és: "Una imatge no val més que mil paraules".
A partir de la lectura vam elaborar conjuntament una llista amb les cinc idees principals que van ser les següents:

1. La parla és un aspecte distintiu dels humans respecte als altres éssers vius
2. L'home va parlar 70.000 anys abans no sorgissin les primeres imatges (pintures rupestres)
3. Avui en dia, les imatges han adquirit molta importància en la societat actual
4. Una imatge té un límit, la parla no.
5. Tant la imatge com la parla són necessàries, ja que es complementen.

També adjunto les fotos del moment en que elaboràvem les idees principals:


A continuació la Rosa Soler ens va manar que cadascuna fes una síntesi del que havíem llegit així que aquí va la meva.

La lectura estava extreta del llibre "UNA IMATGE NO VAL MÉS QUE MIL PARAULES" i ens fa reflexionar sobre si es certa o no la frase "UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES" al llarg de la lectura ens va posant exemples que ens ajuden a entendre que mai es podrà substituir la parla per una imatge, sinó que més aviat s'han de complementar ja que es necessiten totes dues per a entendre'ns.


Dijous DIA 1

varem tenir classe amb el Jorge Coderch, ens va ensenyar com penjar un vídeo al bloc i també com fer un índex, fet que li agraeixo molt ja que abans em passava hores i hores només per l'índex, també vam estar mirant el blink.

Doncs això és tot per avui!


Sigueu feliçoss!!!!

PATRI

Classe 01/10/2009

Avui mateix a classe el J.Coderch ens ha ensenyat com penjar un video, aixì que seguin les seves instruccions crec que al final m'he ne sortit prouu bé!

Aixì que aquí ho deixo penjat! ;)